SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 24
Cuaderno de Trabajo: Física I




   4) Dinámica de un sistema de
            partículas




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo   99
Cuaderno de Trabajo: Física I



4) Dinámica de un sistema de partículas
                            r
4,1) Cantidad de movimiento p de un sistema de partículas

n partículas                             r     r r r             r
                                         psp ≡ p ≡ p1 + p2 + K + pn
                                                  r
           mi
                                              ≡ ∑ pi
                                                  i
                          r
                          vi

        r i≡n r                           r        m
        p ≡ ∑ mi vi                   u [ p ] ≡ kg
               i ≡1                                s

                                                      rr
4,2) Impulso de una fuerza, I F


Definición: Es una CFV que considera el efecto integral de la fuerza en el
             tiempo.



                      r
                      F                                    rr          tf r
                                                           I t1F t2 ≡ ∫ Fdt
                                                               →    ti

               m



                                r uur
Caso particular:                F ≡ cte

                               rr         r
                               I t1F t2 ≡ F ∆ , ∆ ≡ t 2 −t1
                                   →         t   t


                              r
                          u  I  ≡ Ns
                             




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                              100
Cuaderno de Trabajo: Física I


                  (          )
                rF r
                  r
4,3)      R ≡ R I R, p

       El impulso de la fuerza resultante se relaciona con los cambios de la
cantidad de movimiento lineal de tal forma que tendríamos otra forma
alternativa de expresar la segunda ley de Newton, en este caso, para fuerzas
que dependen del tiempo.

               r
           F ≡ FR
rFr                     r
I         1 partícula   p


              r            r
    r
                         dp     r
I   FR
          ≡ ∫ FR dt ≡ ∫   dt ≡ ∆p
                         dt 

    rr     r
    I F ≡ ∆p



Este resultado que puede entenderse para una partícula puede extenderse
para un SP, veamos, la fuerza resultante sobre cada partícula podría
considerarse constituida por una fracción interna y externa, la parte interna de
estas fuerzas, es decir, entre las partículas del SP, se cancelarían en estricto
cumplimiento de la Tercera Ley de Newton, quedando solo la fuerza resultante
externa actuando sobre el SP, por lo tanto,


                 SP
         rFr              r
         I R r            p                           rFr
                                                                   r
                  r                                   I R , EXT ≡ ∆p
             FR ≡ FR ,EXT


                                               r      r      uur       r FR , EXT r
                                                                         r
Según la última ecuación para que el p ≡ pSP ≡ cte el                  I         ≡o,

                  r   r     uur                    r FR ,EXT r
                                                     r
                  p ≡ pSP ≡ cte          ←         I        ≡o

                                                 r
Esto quiere decir que para un SP donde no exista FR , EXT o el efecto integral de
                            r
ella se cancele, el         pSP   deberá de conservarse.




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                       101
Cuaderno de Trabajo: Física I


4,4) Centro de masa de un SP, CM

Sea un sistema de partículas de “n” partículas,

        r           r           r
r     m1r1 + K + mi ri + K + mn rn
rcm ≡
           m1 + K + mi + mn


  r     1         r         1       r
            ∑ mi ri ≡
                            M∫
  rcm ≡
        M
                               ρ dv r
            i




  r     1          r        1       r
            ∑m v ≡
                            M∫
  vcm ≡
        M
                  i i          ρ dv v
              i




  r     1          r        1       r
             ∑mi ai ≡
                            M∫
  acm ≡
        M
                               ρ dv a
             i




¿Como se vincula el CM con el SP?

En el contexto cinemático,


        r r            r
        p ≡ psp ≡ ∑ mi vi ⇔ CM
                        i


        r    1 s
        vcm ≡ { p} →
                                   r     r
                                   p ≡ M vcm
             M

Y en el dinámico,

        r    r        d r d  r         r     r           r
        FR ≡ FR ,ext ≡ p ≡ (mvCM ) ≡ M acm → FR ,ext ≡ M acm
                      dt  dt




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                               102
Cuaderno de Trabajo: Física I

De estos resultados se puede inferir rápidamente que le SP puede
                                                                       r
reemplazarse por una partícula con la masa del SP, M, moviéndose según rcm ,




  r            r    r
  FR           p ≡ mv                                  r
                                                       FR ,CM
                                         r
                                         vCM
                  mi
                                   ≡
                                              M   CM



Observaciones:

i) Ahora, si i → ∞: SP continuo ≡ cuerpo (CR): Σ→∫
   En las sumas discretas las mi son reemplazadas por       ρ dv , donde
  ρ : densidad volumétrica de masa
  dv: elemento de volumen

ii) En muchos casos es recomendable hacer la descripción del fenómeno
    desde el sistema CM, debido a que las ecuaciones pueden simplificarse
                                                                      r
                                       r                                 r
    sustancialmente ,por ejemplo, la   vCM   siempre es cero, esto es,   v 'CM ≡ 0 .


¿? Como describo el CM en base a simetrías del SP (cuerpo)

¿? El CM da información acerca de como esta distribuida la masa del SP

¿? Se puede calcular el CM de manera sencilla

¿? Como interviene el CM en el movimiento de los cuerpos

¿? Como utilizamos el CM en nuestra vida cotidiana

¿? Intervendrá en CM en otros campos de la Física

¿? Se usara CM tecnológicamente




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                  103
Cuaderno de Trabajo: Física I


4,5) Energía para un sistema de partículas

i) Energía Cinética, Ek


                                    1
          Ek ≡ Ek , sp ≡ ∑Ek ,i ≡ ∑ mi vi2
                         i        i 2




       Relación entre Ek,0 y Ek,cm

                    1   2
          Ek ,o ≡     Mvcm + Ek ,cm
                    2




ii) Energía Potencial, Ep


          E p , sp ≡ E p ≡ ∑E p ,i
                           i




       Si la E p ,i fuese E pg ,i , entonces,   E pg ≡ ∑E pg ,i ≡ MgzCM
                                                       i




iii) Energía Mecánica, EM


          EM , sp ≡ EM ≡ ∑EM ,i
                           i




4,6) Momento Angular, L


Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                          104
Cuaderno de Trabajo: Física I



r
L → descripción rotacional de los movimientos
r                 r
                      rr
F → rotaciones… τ F ≡ τ FR ,ext


i) L para una partícula
            m
                r
                v
        r                  r    r r     r r
        r                                  
                           L0 ≡ r xp ≡ mr xr

   0

LAB ≡ FIJO


ii) L para un SP


                          r r        r     r r          r r
                          L ≡ Lsp ≡ ∑Li ≡ ∑ri xpi ≡ ∑mi ri xri
                                                            
                                       i       i      i




               r r
Relación entre Lo y Lcm




                                   0

       ≡ CM



                          r     r    r     r
                                     
                          Lo ≡ MrCM xrCM + LCM




4,7) Torque para un sistema de partículas,τ


Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                 105
Cuaderno de Trabajo: Física I



i) n =1

                        m
                        •
            r
            r                           r r r
                         r              τ 0 = rxF
        0                F




ii) n partículas



            m1 °        mi             r     n
                                               r    n
                                                      r r
                                       τ 0 = ∑τ i = ∑ ri xFi
                   r                           i =1   i =1
    0              ri
                             r
                             Fi


               r r
Relación entre τ y L

r   r                                    r    d r
p → L : rotacional, están vinculados por FR =    p
                                              dt
r   rr
F → τ F : rotacional, están vinculados por ¿?



                    r r
            R = R ( L,τ )

                                              r
            r   d r                r         dL
            τR = L →              τ R ,ext =
                dt                           dt o


                                               r r
            Esta ecuación simple que vincula a τ y L es valida cuando,

            i) O: fijo en el espacio
            ii) O: el CM, 0 = 0’ =CM
            iii) O:v0 // vcm ; ‘0’ se mueve // al cm




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                         106
Cuaderno de Trabajo: Física I

                       r      d r d     r       r      r              r          r
       Ahora, de ii) FR ,ext = p = { mv } = m { a} = Ma cm , esto es, FR ,ext = Macm ,
                              dt  dt
       esta ecuación también debe de cumplirse para mostrar la simetría
       completa entre lo trasnacional y lo rotacional.
       Para ciertas direcciones especiales se cumple,

          r    r
          L = Iw     ejes principales de inercia

       I: momento de inercia

          r          r
         τ R ,ext = I α



        Los momentos de inercia son, por lo tanto, equivalentes a las masas,
        dan información acerca de la oposición que muestra un SP (cuerpo) a
        las rotaciones en ciertas direcciones, también están fuertemente ligados
        a la simetría del SP (cuerpo) así como a la distribución de las masas, por
        supuesto.


       El I para un SP en cierta dirección dada por el eje ξ, se determina de la
       siguiente forma,




                          ξ



                      ri      mi               I ξ ≡ ∑ mi ri 2
                                                      i




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                   107
Cuaderno de Trabajo: Física I

S4P22) La figura muestra un sistema de dos partículas en el instante inicial ( t
                     r
                                 j   (ˆ    r
                                                     )         (              )
       = 0 s), donde r1 = 4i + 3 ˆ + 2k m, r2 = 5i + 12 ˆ m, m1 = 2m2 = 1kg y las
                           ˆ                     ˆ      j
                                                r     ˆ          r       ˆ  j ˆ
       velocidades en función del tiempo son v1 = tk m/s y v2 = 5ti − 6 ˆ + k     (   )
           m/s. Halle para t = 1 s,
       a) El centro de masa
       b) La fuerza sobre el sistema
       c) El momentum angular respecto de O
       d) El momentum angular del centro de masa
       e) El momento de inercia respecto del eje z.
       f) La energía cinética respecto del centro de masa
       g) La energía cinética respecto de O
       h) Interprete la diferencia entre c y d, también entre f y g.


SOLUCION:



                                     r               r1 (0) ≡√
                                     v2              r2 (0) ≡√
                             m2                      m1 ≡ 1
                     r                               m2 ≡ 0,5
                     r2                   m1
                                                            r
                                                     v1 ≡ t k
                                r
                                r1
                                                     r
                                                          (       j ˆ
                                                     v2 ≡ 5ti − 6 ˆ + k
                                                              ˆ           )
                                               r
                                               v1



     r
a)   rCM ≡ ? t ≡ 1s

     r         1    r             r
     rCM (t ) ≡ { m1r1 ( t ) + m2 r2 ( t ) }
               M


     r      r r r
b)   F ≡ ?, F ≡ f1 + f 2

   r r
c) L ≡ L0
      r r r            r r         r r
      L ≡ L1 + L2 ≡ m1 ri xv1 + m2 r2 xv 2 / t ≡ 1


Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                      108
Cuaderno de Trabajo: Física I


   r     r     r
d) LCM ≡ L0' ≡ L′
                r       r
    r      ≡ m1v1 + m2 v 2 / t ≡ 1
          r
    vCM ≡ rCM
               m1 + m2

e) I = ¿?



f) Ek del sistema de partículas / o’ ≡ CM

    Ek ≡ Ek,CM

               1         1
    Ek ,cm ≡     m1v '1 + m2v '2
                      2        2

               2         2

    cm ≡ móvil:
    r      r       r r
    v '1 ≡ v1,cm ≡ v1 − vcm

    r r            r
    v1 ≡ v0′ / 0 + v '1

    r      r r
    v '2 ≡ v2 − vcm

                 1
    Ek ,cm ≡ Ek − MvCM
                    2

                 2

            1        1
    Ek ≡      m1v12 + m2 v2
                          2

            2        2

        =√√ , t ≡ 1


g) Ek
                       r r  
h) c) – d): I - Icm≡ M rcm xrcm

                            1     2
   f) – g): Ek – Ekicm ≡      m v cm
                            2




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo            109
Cuaderno de Trabajo: Física I



4,8) Aplicación importante de sistema de partículas: Choques o
     colisiones.

        El fenómeno es muy importante puesto que nos permite acceder a
        conocimiento valioso acerca de,


→ Estructura de la materia:


        Experimento de E Rutherford


        α

                                         Modelo planetario



        Aceleradores de partículas: AL de Stanford, anillo del CERN (Teoría M)


            P                P: INF n
                1012 eV


→ Caracterización de materiales:


                                        e=√
                                        θi=√
        µ
                                        θr=√
                                        µ : se puede conocer!


→ Eventos de extinción masiva, EEM


   Extinción de saurios.
    Desaparición de la especie humana: colisión con asteroide masivo para
   2027.

                                                  r
Este fenómeno es producido por fuerzas impulsivas FI , las cuales se
caracterizan por:

    -   Ser muy intensas 103-4         r
    -   ∆t: tiempo de actuación de los FIr del orden ∼ 10-3 a 10-4


Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                             110
Cuaderno de Trabajo: Física I




                                                Y

                      -FI                                    FI
                                                                  X

                            Línea de colisión o impacto: x




                          r                                   
En la aproximación de los FI se considera la conservación del p para todo
choque.

p ≡ cte
 
p ≡ p'

Los choques pueden clasificarse espacialmente de la siguiente manera,


i) Choques frontales o unidimensionales:

Cuando las velocidades antes y después de la colisión se encuentran en una L.
Esta línea L es la línea de colisión o impacto, Lc.




                              v1           v2                x

                     x: Línea de colisión o impacto




ii) Choques oblicuos o bidimensionales:
      r
Las v de las partículas en un plano, este plano es determinado por la L de
colisión y cualquier otra L ⊥ a ella.



                        r              r            r1
                        v11        y   p'           v2


                                                         x
                       r               r            r
                       v1              p            v2
Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                           111
Cuaderno de Trabajo: Física I




iii) Choques Espaciales o Tridimensionales
r
v s en el R3.



Los choques también pueden describirse en función de las Ek
involucradas,


i) Choques elásticos

   Ek = cte → Eki ≡ Ekf


ii) Choques inelásticos

     Ek ≠ cte → Eki = Ekf + Q; Q: forma de energía no cinética, por ejemplo
                                  energía potencial de deformación.


Es frecuente introducir el coeficiente de restitución del choque, e, cantidad
definida por Newton que valora las velocidades relativas antes y después de la
colisión,

    v12 ' = −ev12 , v12 ≡ v1 − v2


Donde: e: coeficiente de restitución

         v12: velocidad de 1 respecto de 2 antes de la colisión, v12 = v1-v2

          v '12 : velocidad de 1 respecto de 2 después de la colisión, v’12 = v’1-v’2

                v '2 − v '1
           e=
                 v1 − v2



Esta ecuación valida para el choque frontal puede ser aplicada en el caso
bidimensional respecto de la L de colisión o impacto,




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                        112
Cuaderno de Trabajo: Física I




     r                r           r
     v '1         y   p'          v '2


          r                   r                   v '2 − v '1           v '2 x − v '1x
          v '1x               v '2 x     x   e=                     =
                                                   v1 − v2      x
                                                                         v1x − v2 x
     r                r           r
     v1               p           v2
             r             r
             v1x           v2 x



                                           r
En los choques por lo general se miden las v s o en ciertos casos las masas,

→vs =?

v '1 , v '2 = ?
   r   r
1) p = p ' → p = p '
          r       r      r         r
      → m1v1 + m2 v2 = m1v '1 + m2 v '2

2)      Es                                                                   e
      Ek = Ek’ o                                                             e=1o

      Ek = Ek’+Q                                                         0≤e<1

              1 2 1 2 1           1                                           v '2 − v '1  v ' − v '1x
      Ek =      mv1 + mv2 = m1v1 + m2 v2
                               1       2
                                                                        e=                = 2x
              2      2     2      2                                            v1 − v2 x v1x − v2 x




                                                                                         Y
                                                                                                 r
S4P12) Dos discos circulares A y B se están moviendo                                             VA
       sobre una superficie horizontal lisa cuando chocan                                             r
                                                                                                      VB
       según un impacto central oblicuo, como se indica

                                                                                             A        B          X
Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                                           113
Cuaderno de Trabajo: Física I


           en la figura. El disco A pesa 10 kg y el disco B 6 kg . Antes del choque
                                        r    r r
           la velocidad de A fue V A = 5i + 5j m / s y la velocidad de B fue
            r        r r
           V B = - 12i + 5j m / s .
           Si el coeficiente de restitución para estos dos discos es 0,7, determine
           las velocidades de los discos después del choque y el porcentaje total de
           energía cinética perdida.


SOLUCION:

                                           Y
                                               r
                                               VA                 mA = 10
                                                       r
                                                       VB         mB = 6
                                                                  vA = (5 i + 5 ˆ ) m/s
                                                                          ˆ     j
                                               A       B      X   vB = -12 i +5 ˆ
                                                                            ˆ    j
                                                                  e= 0,7

a) x : Lc , se analizaran los cambios del p solo en x ,
    r r       r r
1°) p ≡ p ' → p = p '/ x
       r        r      r          r
    mA v A + mB vB = mAv ' A + mB v 'B


     {ˆ     j  } {   ˆ     j           } ˆ        j{        } {
  10 5i + 5 ˆ + 6 −12i + 5 ˆ = 10 v ' Ax i + v Ay ˆ + 6 v 'Bx i + vBy ˆ
                                                              ˆ       j    }
   x : 50 − 72 = 10v ' Ax + 6v 'Bx ≡ −22

                  v2 x − v1' x 1 = A
                   '

2°) e = 0, 7 =                :
                  v1x − v2 x 2 = B

                  vBx − v Ax
                    '     '
         0, 7 =
                  v Ax − vBx

                   vBx − vAx
                    '     '
              =               → vBx − vAx ≡ 17 × 0, 7 ≡ 11, 9
                                 '     '

                { 5} − { −12}

vBx ≡ ?
 '


v Ax ≡ ?
  '




  r'
→ v A = v Ax i + 5 ˆ
          ' ˆ
                   j    ∧ vB = vBx i + 5 ˆ
                           '    ' ˆ
                                         j


Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                          114
Cuaderno de Trabajo: Física I



     Ek − Ek'
b)               x 100%
        Ek



Ek =
       1
       2
                2      2     1
         mA { v Ax + v Ay } + mB { vBx + vBy }
                             2
                                    2     2
                                                 E 'k =
                                                          1
                                                          2
                                                               {   2        2

                                                                               }1
                                                                                2
                                                                                       2

                                                                                            {  2
                                                            mA v ' Ax + v ' Ay + mB v 'Bx + v 'By            }

S4P2) El sistema que se muestra esta formado por dos cuerpos A y B, unidos
     por una cuerda y un resorte comprimido tal como se muestra en la
     figura. Todo el sistema se mueve con velocidad constante V 0 = 6 m/s
     sobre una superficie horizontal sin fricción y la energía potencial del
     sistema es 27,12 J. Si se rompe la cuerda, determine la velocidad que
     tiene cada cuerpo inmediatamente después de que esto sucede.
     Considere mA = 0,90 kg y mB = 1,36 kg.


                                                                                   Y'                 V 'A

                                                                                        A
                                 A

                               60°                                                              60°
                               V0                                                                            '
             B                                                                                               X’


                                                                           B


                                                                    V 'B




SOLUCION:




                                                                   Piso horizontal liso



Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                                                  115
Cuaderno de Trabajo: Física I

V0 = 6

Epe = 27,12                      v 'A =?
mA = 0,9
                                   '
mB = 1,36                        v B =?



 r uur r r
 p ≡ cte : p ≡ p′
r     r        r      r'       r' r
p ≡ mAv A + mB vB ≡ mAv A + mB vB ≡ p '

                            r
EM = cte ← wFNC ≡ 0 ← FNC = N

EM = E’M

         1        1              1        1
EM ≡       mAv A + mB vB + E pe = mAv '2 + mB vB
               2       2
                                       A
                                               '2

         2        2              2        2

Desde el CM:

→ v 'A , vB : Epe →Ek
          '




  r r
→ p ' : p desde el CM

  r r        r      r     r      r r
  p ' ≡ 0' ← p ' ≡ MvCM → p ' = m0 ' ≡ 0

  m A v 'A ≡ m B v B (l)
                   '




→ E M ≡ cte
                           1        1
    EM ≡ 0 + E pe ≡          mAv A + mB vB ≡ E 'M (ll)
                                 '2      '2

                           2        2

    vA ≡ ?, vB ≡ ?
     '       '




Calculando velocidades desde O


r     r     r'
v A ≡ vCM + v A


Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                         116
Cuaderno de Trabajo: Física I

r r        r'
vB + vCM + vB
r        r
v A ≡ ?, vB ≡ ?




S4P4) Un niño de m kg de masa se encuentra
      inicialmente parado sobre un tablón de M   A   B
      kg de masa y L m de longitud, como                  X
      muestra la figura. Si el niño empieza a    O   L




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                         117
Cuaderno de Trabajo: Física I

                                  r   ˆ
          moverse con una v ≡ − v 0 i m/s (respecto de O) y la superficie X es lisa,
          determine:
         a) La velocidad del tablón (respecto de O.
         b) La posición del niño (desde O) cuando llegue al extremo A del tablón.
         c) La posición del tablón (punto medio del tablón) cuando el niño este en
            A.
         d) ¿Qué ocurre con el CM del sistema niño-tablón?

SOLUCION:

a)

                   V        -v0
         M                            m


     o                                        X



                                  m   
0 ≡ MV + m(-v0) → V ≡                  v0
                                  M   


b)

-(v0 + V)

          m                o’


     O     xA                                 X



                                     L      L            ML
vn / t ≡ − ( v0 + V ) → t ≡             ≡         ≡
                                  v0 + V v + m v    v0 ( M + m )
                                          0     0
                                             M

t: tiempo para que el niño se desplace desde B hasta A, o sea, tiempo para que
   el niño se encuentre en la posición xA. Calculamos dicha posición usando al
   tablón,

                m            ML                mL
→ xA ≡ V × t ≡     v0 ×              → xA ≡
                M       v0 ( M + m )        ( M + m)


                            mL    L     L
c) De b)        xo ' ≡           + ≡          { M + 3m}
                         ( M + m) 2 2( M + m)
Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                 118
Cuaderno de Trabajo: Física I



d)   vcm ≡ 0




S4P7) Un sistema consiste de cuatro partículas de               Y
      igual masa “m” que están unidas por medio
      de barras rígidas de igual longitud “l” y de      m
      masa despreciable. El sistema está
                                                            l
      inicialmente en reposo sobre una superficier
      horizontal lisa. Se aplica un impulso I ,                           X
                                   r
      como se indica en la figura, I = I i , para t    r
      = 0. Determine:                                   I
                                     r
                                     
             a) La velocidad del CM, r     .
                                      cm
                                                  r
             b) La velocidad angular del sistema, w .


SOLUCION:


         y

                           m
     0         x

                       l   cm

                   r
                   I

     ˆ
I ≡ Ii
     r     r
a)   vcm ≡ ?
r FR , EXT r
  r              r
I         ≡ I ≡ ∆P

 r r         r       r         r     r
∆P ≡ P(t ) − P (0) → P ≡ { 4m} vcm − 0

 r               r                        r
           r
∆P ≡ { 4m} vcm ≡ I →               r
                                   vcm ≡
                                          I
                                         4m



Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                    119
Cuaderno de Trabajo: Física I




     r r
b)   w≡?
                 r            r
    r           dL    r     ∆w
CM: τ R ,ext ≡     ≡ Iα ≡ I
                dt          ∆t
              r          r           r         r
∆t → 0 τ R ,ext ∆t ≡ ( F lk ˆ)∆t ≡ ( I )l ≡ I ∆w         (Problema escalar)



                                          {
                ( Fl )∆t ≡ ( F ∆t )l ≡ I l ≡ 4ml 2   } { w − 0} →     w≡
                                                                            I
                                                                           4ml




S4P11) Una bala de masa m y velocidad v pasa a
       través de la esfera de un péndulo de masa
       M saliendo con una velocidad v/2. La esfera
       pendular cuelga del extremo de la cuerda                       0
       de longitud l. ¿Cuál es el menor valor de v
       para el cual la esfera complete una                                    l

       circunferencia?
                                                                                  v
                                                             v
                                                                                  2
SOLUCION:

                     r                 r            r
Por conservación del L debido a que el τ R ,ext   ≡ 0,
r uur
L ≡ cte

                           v
L ≡ mlv ≡ L ' ≡ MlV + ml
                           2

Asumiendo que la esfera adquiere una velocidad V inmediatamente después.
 r uur                v             
 p ≡ cte : mv ≡ MV + m , ojo : IDEM 
                      2             


Por conservación de la Energía. Igualando EKA ≡ E pgB ,

            B




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                      120
Cuaderno de Trabajo: Física I




                         l
                                 V
              A
                     M

         1
EKA ≡      mv 2 ≡ E pgB ≡ mg (2l ) → v ≡ 4lg
         2

Con lo cual para que la esfera pueda completar la vuelta se requerirá, V > 2 gl
                                                                     r uur
, y conjugando esta condición con la ecuación que se desprende de L ≡ cte ,

 m              mv
   v ≡ MV → V ≡
 2              2M

    mv                        4M
→      > 2 gl →          v>
                               m
                                     gl
    2M




S4P10) Una granada de masa M está cayendo con una velocidad v0, y se
       halla a una altura h, cuando explota en dos fragmentos iguales que
       inicialmente se mueven horizontalmente en el sistema-CM. La
                                             2
       explosión tiene un valor Q igual a Mv0 . Determine los puntos donde
       los fragmentos chocarán con el suelo con relación al punto
       directamente debajo de la granada en el momento de la explosión.


                                          SOLUCION:
    y                                                                   M/2     M/2
     h         M                                                  -v’                 v’
                    v0                                                   CM
                                          CM:

                    x0                x
                                                              R            x0           P



r r        M             M    
p' ≡ 0:0 ≡         v1 '−       v2 ' → v1 ' ≡ v2 ' ≡ v '
            2             2   

                    1 M         1 M          M
          Q ≡ M v0 ≡ 
                 2
                          (v ') + 
                                2
                                        (v ') ≡
                                              2
                                                   (v ') 2 →                     v ' ≡ 2v0
                    2 2         2 2          2

Ahora, el tiempo de movimiento de los fragmentos, t,


Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                             121
Cuaderno de Trabajo: Física I



                               v y ( 0 ) ≡ −v0  y ( t ) ≡ y ( 0 ) + v y (0)t − 5t 2
                                               
en el eje y el CM realiza MRUV y ( t ) ≡ 0  0 ≡ h − v0t − 5t
                                                                      2


                               y ( 0 ) ≡ h  → 5t 2 + v0t − h ≡ 0
                                               

         −v0 ± v0 + 20h
                 2

t1,2   ≡
               10

        v0 + 20h − v0
         2

t≡
            10

Con lo que,

                                  v 2 + 20h − v 
                                               0
xR ≡ x0 − 2v 0t → xR ≡ x0 − 2v 0  0             
                                        10      
                                                

y

                                  v 2 + 20h − v 
                                               0 
xR ≡ x0 + 2v 0t → xR ≡ x0 + 2v 0  0              
                                        10       
                                                 


¿? Como seria si se analizara desde O


    r
O : v1 ≡ v ' i − v0 ˆ
             ˆ      j
    r
    v2 ≡ −v ' i − v0 ˆ
               ˆ      j


Por conservación de la energía,


                    1 M
1
2
  Mv0 + Mv0 + Mgh ≡ 
    2     2

                    2 2
                         { v ' 2 + v02 } + M gh +  1 M { v ' 2 + v02 } + M gh
                                           2    2 2
                                                                         2   
                                                                               

 3        M
 2
   M v0 ≡
      2

          2
            { v ' 2 + v02 } → 2v02 ≡ v ' 2→ v ' ≡ 2 v0
…




Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo                                                       122

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

C A P 1 2 Cinematica De Una Particula 1 31 2011 I
C A P 1 2   Cinematica De Una Particula  1 31 2011 IC A P 1 2   Cinematica De Una Particula  1 31 2011 I
C A P 1 2 Cinematica De Una Particula 1 31 2011 IManuel Mendoza
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 iManuel Mendoza
 
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 iCap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 iDune16
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i0g4m3
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 ikaterin
 
Apuntes mcu
Apuntes mcuApuntes mcu
Apuntes mcubepebu
 
Cap9 inductancia
Cap9 inductanciaCap9 inductancia
Cap9 inductanciagoku10
 
fundamentos fisico de la ingeneria
fundamentos fisico de la ingeneriafundamentos fisico de la ingeneria
fundamentos fisico de la ingeneriawllxllw
 
Fase de-berry
Fase de-berryFase de-berry
Fase de-berryjmmr1992
 
Cap2 campo electrico y ley de gauss
Cap2 campo electrico y ley de gaussCap2 campo electrico y ley de gauss
Cap2 campo electrico y ley de gaussgoku10
 
Cap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 ii
Cap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 iiCap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 ii
Cap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 iiSENCICO
 
Aplicaciones de la derivada 2012
Aplicaciones de la derivada 2012Aplicaciones de la derivada 2012
Aplicaciones de la derivada 2012Gonzalo Fernandez
 

La actualidad más candente (14)

C A P 1 2 Cinematica De Una Particula 1 31 2011 I
C A P 1 2   Cinematica De Una Particula  1 31 2011 IC A P 1 2   Cinematica De Una Particula  1 31 2011 I
C A P 1 2 Cinematica De Una Particula 1 31 2011 I
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
 
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 iCap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
 
Apuntes mcu
Apuntes mcuApuntes mcu
Apuntes mcu
 
Funciones trascendentales
Funciones trascendentalesFunciones trascendentales
Funciones trascendentales
 
Ensayo funciones trascendentales
Ensayo funciones trascendentalesEnsayo funciones trascendentales
Ensayo funciones trascendentales
 
Cap9 inductancia
Cap9 inductanciaCap9 inductancia
Cap9 inductancia
 
fundamentos fisico de la ingeneria
fundamentos fisico de la ingeneriafundamentos fisico de la ingeneria
fundamentos fisico de la ingeneria
 
Fase de-berry
Fase de-berryFase de-berry
Fase de-berry
 
Cap2 campo electrico y ley de gauss
Cap2 campo electrico y ley de gaussCap2 campo electrico y ley de gauss
Cap2 campo electrico y ley de gauss
 
Cap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 ii
Cap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 iiCap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 ii
Cap 2 campo eléctrico y ley de gauss 19 38-2010 ii
 
Aplicaciones de la derivada 2012
Aplicaciones de la derivada 2012Aplicaciones de la derivada 2012
Aplicaciones de la derivada 2012
 

Similar a Cap4 sp 99-123-2009 i

Dinamica De Un Sistema De Particulas
Dinamica  De Un Sistema De ParticulasDinamica  De Un Sistema De Particulas
Dinamica De Un Sistema De Particulasguestda8c67fc
 
Dinamica De Un Sistema De Particulas
Dinamica  De Un Sistema De ParticulasDinamica  De Un Sistema De Particulas
Dinamica De Un Sistema De Particulasguestda8c67fc
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 iManuel Mendoza
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 iManuel Mendoza
 
Cap4 dinámica de un sistema de partículas
Cap4 dinámica de un sistema de partículasCap4 dinámica de un sistema de partículas
Cap4 dinámica de un sistema de partículasFelipe Carrasco
 
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 iCap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 iManuel Mendoza
 
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 iCap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 iManuel Mendoza
 
M E C A N I C A D E L C U E R P O R I G I D O
M E C A N I C A   D E L  C U E R P O  R I G I D OM E C A N I C A   D E L  C U E R P O  R I G I D O
M E C A N I C A D E L C U E R P O R I G I D Oguestd286acd0
 
Cap5 mecánica de un cuerpo rígido
Cap5 mecánica de un cuerpo rígidoCap5 mecánica de un cuerpo rígido
Cap5 mecánica de un cuerpo rígidoFelipe Carrasco
 
Cap 7 mas 180-204
Cap 7 mas  180-204Cap 7 mas  180-204
Cap 7 mas 180-2040g4m3
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 iManuel Mendoza
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 iManuel Mendoza
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 iDune16
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 i0g4m3
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 iManuel Mendoza
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 ii
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 iiCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 ii
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 iikaterin
 

Similar a Cap4 sp 99-123-2009 i (20)

Cap4 sp 99-123-2011 i
Cap4 sp 99-123-2011 iCap4 sp 99-123-2011 i
Cap4 sp 99-123-2011 i
 
Dinamica De Un Sistema De Particulas
Dinamica  De Un Sistema De ParticulasDinamica  De Un Sistema De Particulas
Dinamica De Un Sistema De Particulas
 
Dinamica De Un Sistema De Particulas
Dinamica  De Un Sistema De ParticulasDinamica  De Un Sistema De Particulas
Dinamica De Un Sistema De Particulas
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
 
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr  133-144-2009 iCap 5 dinamica de cr  133-144-2009 i
Cap 5 dinamica de cr 133-144-2009 i
 
Cap4 dinámica de un sistema de partículas
Cap4 dinámica de un sistema de partículasCap4 dinámica de un sistema de partículas
Cap4 dinámica de un sistema de partículas
 
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 iCap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
 
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 iCap 1 2- cinematica de una particula  1-31-2011 i
Cap 1 2- cinematica de una particula 1-31-2011 i
 
M E C A N I C A D E L C U E R P O R I G I D O
M E C A N I C A   D E L  C U E R P O  R I G I D OM E C A N I C A   D E L  C U E R P O  R I G I D O
M E C A N I C A D E L C U E R P O R I G I D O
 
Cap5 mecánica de un cuerpo rígido
Cap5 mecánica de un cuerpo rígidoCap5 mecánica de un cuerpo rígido
Cap5 mecánica de un cuerpo rígido
 
Cap 7 mas 180-204
Cap 7 mas  180-204Cap 7 mas  180-204
Cap 7 mas 180-204
 
Cap 7 mas 180-204
Cap 7 mas  180-204Cap 7 mas  180-204
Cap 7 mas 180-204
 
Cap 7 mas 180-204
Cap 7 mas  180-204Cap 7 mas  180-204
Cap 7 mas 180-204
 
FLUIDOS
FLUIDOSFLUIDOS
FLUIDOS
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 i
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 iCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2011 i
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2011 i
 
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 ii
Cap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 iiCap 2 1- dinamica de una particula  42-62-2009 ii
Cap 2 1- dinamica de una particula 42-62-2009 ii
 

Más de katerin

Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]
Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]
Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]katerin
 
Pd cap 5
Pd cap 5Pd cap 5
Pd cap 5katerin
 
Fmcap5 1(cont)
Fmcap5 1(cont)Fmcap5 1(cont)
Fmcap5 1(cont)katerin
 
Fmcap3 1
Fmcap3 1Fmcap3 1
Fmcap3 1katerin
 
Fmcap3 1
Fmcap3 1Fmcap3 1
Fmcap3 1katerin
 
Pd cap 4 fa3
Pd cap 4 fa3Pd cap 4 fa3
Pd cap 4 fa3katerin
 
Fmcap5 1
Fmcap5 1Fmcap5 1
Fmcap5 1katerin
 
Fmcap4 2
Fmcap4 2Fmcap4 2
Fmcap4 2katerin
 
Introduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticaIntroduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticakaterin
 
2 s313 pvcf
2 s313 pvcf2 s313 pvcf
2 s313 pvcfkaterin
 
Introduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticaIntroduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticakaterin
 
Pd cap 2 complemento
Pd cap 2 complementoPd cap 2 complemento
Pd cap 2 complementokaterin
 
Pd cap 2
Pd cap 2Pd cap 2
Pd cap 2katerin
 
Introduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticaIntroduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticakaterin
 
1 s313 pvcf
1 s313 pvcf1 s313 pvcf
1 s313 pvcfkaterin
 
1 teoria de la relatividad 2009i
1 teoria de la relatividad 2009i1 teoria de la relatividad 2009i
1 teoria de la relatividad 2009ikaterin
 

Más de katerin (20)

Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]
Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]
Ssdm ceplan-corta [modo de compatibilidad]
 
Fmcap6
Fmcap6Fmcap6
Fmcap6
 
Fmcap6
Fmcap6Fmcap6
Fmcap6
 
Pd cap 5
Pd cap 5Pd cap 5
Pd cap 5
 
Fmcap5 1(cont)
Fmcap5 1(cont)Fmcap5 1(cont)
Fmcap5 1(cont)
 
Fmcap3 1
Fmcap3 1Fmcap3 1
Fmcap3 1
 
Fmcap3 1
Fmcap3 1Fmcap3 1
Fmcap3 1
 
Pd cap3
Pd cap3Pd cap3
Pd cap3
 
Pd cap 4 fa3
Pd cap 4 fa3Pd cap 4 fa3
Pd cap 4 fa3
 
Fmcap5 1
Fmcap5 1Fmcap5 1
Fmcap5 1
 
Fmcap4 2
Fmcap4 2Fmcap4 2
Fmcap4 2
 
Introduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticaIntroduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuantica
 
2 s313 pvcf
2 s313 pvcf2 s313 pvcf
2 s313 pvcf
 
Introduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticaIntroduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuantica
 
Pd cap 2 complemento
Pd cap 2 complementoPd cap 2 complemento
Pd cap 2 complemento
 
Pd cap 2
Pd cap 2Pd cap 2
Pd cap 2
 
Introduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuanticaIntroduccion a la mecanica cuantica
Introduccion a la mecanica cuantica
 
1 s313 pvcf
1 s313 pvcf1 s313 pvcf
1 s313 pvcf
 
Pd cap1
Pd cap1Pd cap1
Pd cap1
 
1 teoria de la relatividad 2009i
1 teoria de la relatividad 2009i1 teoria de la relatividad 2009i
1 teoria de la relatividad 2009i
 

Cap4 sp 99-123-2009 i

  • 1. Cuaderno de Trabajo: Física I 4) Dinámica de un sistema de partículas Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 99
  • 2. Cuaderno de Trabajo: Física I 4) Dinámica de un sistema de partículas r 4,1) Cantidad de movimiento p de un sistema de partículas n partículas r r r r r psp ≡ p ≡ p1 + p2 + K + pn r mi ≡ ∑ pi i r vi r i≡n r r m p ≡ ∑ mi vi u [ p ] ≡ kg i ≡1 s rr 4,2) Impulso de una fuerza, I F Definición: Es una CFV que considera el efecto integral de la fuerza en el tiempo. r F rr tf r I t1F t2 ≡ ∫ Fdt → ti m r uur Caso particular: F ≡ cte rr r I t1F t2 ≡ F ∆ , ∆ ≡ t 2 −t1 → t t r u  I  ≡ Ns   Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 100
  • 3. Cuaderno de Trabajo: Física I ( ) rF r r 4,3) R ≡ R I R, p El impulso de la fuerza resultante se relaciona con los cambios de la cantidad de movimiento lineal de tal forma que tendríamos otra forma alternativa de expresar la segunda ley de Newton, en este caso, para fuerzas que dependen del tiempo. r F ≡ FR rFr r I 1 partícula p r r r  dp  r I FR ≡ ∫ FR dt ≡ ∫   dt ≡ ∆p  dt  rr r I F ≡ ∆p Este resultado que puede entenderse para una partícula puede extenderse para un SP, veamos, la fuerza resultante sobre cada partícula podría considerarse constituida por una fracción interna y externa, la parte interna de estas fuerzas, es decir, entre las partículas del SP, se cancelarían en estricto cumplimiento de la Tercera Ley de Newton, quedando solo la fuerza resultante externa actuando sobre el SP, por lo tanto, SP rFr r I R r p rFr r r I R , EXT ≡ ∆p FR ≡ FR ,EXT r r uur r FR , EXT r r Según la última ecuación para que el p ≡ pSP ≡ cte el I ≡o, r r uur r FR ,EXT r r p ≡ pSP ≡ cte ← I ≡o r Esto quiere decir que para un SP donde no exista FR , EXT o el efecto integral de r ella se cancele, el pSP deberá de conservarse. Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 101
  • 4. Cuaderno de Trabajo: Física I 4,4) Centro de masa de un SP, CM Sea un sistema de partículas de “n” partículas, r r r r m1r1 + K + mi ri + K + mn rn rcm ≡ m1 + K + mi + mn r 1 r 1 r ∑ mi ri ≡ M∫ rcm ≡ M ρ dv r i r 1 r 1 r ∑m v ≡ M∫ vcm ≡ M i i ρ dv v i r 1 r 1 r ∑mi ai ≡ M∫ acm ≡ M ρ dv a i ¿Como se vincula el CM con el SP? En el contexto cinemático, r r r p ≡ psp ≡ ∑ mi vi ⇔ CM i r 1 s vcm ≡ { p} → r r p ≡ M vcm M Y en el dinámico, r r d r d r r r r FR ≡ FR ,ext ≡ p ≡ (mvCM ) ≡ M acm → FR ,ext ≡ M acm dt dt Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 102
  • 5. Cuaderno de Trabajo: Física I De estos resultados se puede inferir rápidamente que le SP puede r reemplazarse por una partícula con la masa del SP, M, moviéndose según rcm , r r r FR p ≡ mv r FR ,CM r vCM mi ≡ M CM Observaciones: i) Ahora, si i → ∞: SP continuo ≡ cuerpo (CR): Σ→∫ En las sumas discretas las mi son reemplazadas por ρ dv , donde ρ : densidad volumétrica de masa dv: elemento de volumen ii) En muchos casos es recomendable hacer la descripción del fenómeno desde el sistema CM, debido a que las ecuaciones pueden simplificarse r r r sustancialmente ,por ejemplo, la vCM siempre es cero, esto es, v 'CM ≡ 0 . ¿? Como describo el CM en base a simetrías del SP (cuerpo) ¿? El CM da información acerca de como esta distribuida la masa del SP ¿? Se puede calcular el CM de manera sencilla ¿? Como interviene el CM en el movimiento de los cuerpos ¿? Como utilizamos el CM en nuestra vida cotidiana ¿? Intervendrá en CM en otros campos de la Física ¿? Se usara CM tecnológicamente Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 103
  • 6. Cuaderno de Trabajo: Física I 4,5) Energía para un sistema de partículas i) Energía Cinética, Ek 1 Ek ≡ Ek , sp ≡ ∑Ek ,i ≡ ∑ mi vi2 i i 2 Relación entre Ek,0 y Ek,cm 1 2 Ek ,o ≡ Mvcm + Ek ,cm 2 ii) Energía Potencial, Ep E p , sp ≡ E p ≡ ∑E p ,i i Si la E p ,i fuese E pg ,i , entonces, E pg ≡ ∑E pg ,i ≡ MgzCM i iii) Energía Mecánica, EM EM , sp ≡ EM ≡ ∑EM ,i i 4,6) Momento Angular, L Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 104
  • 7. Cuaderno de Trabajo: Física I r L → descripción rotacional de los movimientos r r rr F → rotaciones… τ F ≡ τ FR ,ext i) L para una partícula m r v r r r r r r r  L0 ≡ r xp ≡ mr xr 0 LAB ≡ FIJO ii) L para un SP r r r r r r r L ≡ Lsp ≡ ∑Li ≡ ∑ri xpi ≡ ∑mi ri xri  i i i r r Relación entre Lo y Lcm 0 ≡ CM r r r r  Lo ≡ MrCM xrCM + LCM 4,7) Torque para un sistema de partículas,τ Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 105
  • 8. Cuaderno de Trabajo: Física I i) n =1 m • r r r r r r τ 0 = rxF 0 F ii) n partículas m1 ° mi r n r n r r τ 0 = ∑τ i = ∑ ri xFi r i =1 i =1 0 ri r Fi r r Relación entre τ y L r r r d r p → L : rotacional, están vinculados por FR = p dt r rr F → τ F : rotacional, están vinculados por ¿? r r R = R ( L,τ ) r r d r r dL τR = L → τ R ,ext = dt dt o r r Esta ecuación simple que vincula a τ y L es valida cuando, i) O: fijo en el espacio ii) O: el CM, 0 = 0’ =CM iii) O:v0 // vcm ; ‘0’ se mueve // al cm Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 106
  • 9. Cuaderno de Trabajo: Física I r d r d r r r r r Ahora, de ii) FR ,ext = p = { mv } = m { a} = Ma cm , esto es, FR ,ext = Macm , dt dt esta ecuación también debe de cumplirse para mostrar la simetría completa entre lo trasnacional y lo rotacional. Para ciertas direcciones especiales se cumple, r r L = Iw ejes principales de inercia I: momento de inercia r r τ R ,ext = I α Los momentos de inercia son, por lo tanto, equivalentes a las masas, dan información acerca de la oposición que muestra un SP (cuerpo) a las rotaciones en ciertas direcciones, también están fuertemente ligados a la simetría del SP (cuerpo) así como a la distribución de las masas, por supuesto. El I para un SP en cierta dirección dada por el eje ξ, se determina de la siguiente forma, ξ ri mi I ξ ≡ ∑ mi ri 2 i Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 107
  • 10. Cuaderno de Trabajo: Física I S4P22) La figura muestra un sistema de dos partículas en el instante inicial ( t r j (ˆ r ) ( ) = 0 s), donde r1 = 4i + 3 ˆ + 2k m, r2 = 5i + 12 ˆ m, m1 = 2m2 = 1kg y las ˆ ˆ j r ˆ r ˆ j ˆ velocidades en función del tiempo son v1 = tk m/s y v2 = 5ti − 6 ˆ + k ( ) m/s. Halle para t = 1 s, a) El centro de masa b) La fuerza sobre el sistema c) El momentum angular respecto de O d) El momentum angular del centro de masa e) El momento de inercia respecto del eje z. f) La energía cinética respecto del centro de masa g) La energía cinética respecto de O h) Interprete la diferencia entre c y d, también entre f y g. SOLUCION: r r1 (0) ≡√ v2 r2 (0) ≡√ m2 m1 ≡ 1 r m2 ≡ 0,5 r2 m1 r v1 ≡ t k r r1 r ( j ˆ v2 ≡ 5ti − 6 ˆ + k ˆ ) r v1 r a) rCM ≡ ? t ≡ 1s r 1 r r rCM (t ) ≡ { m1r1 ( t ) + m2 r2 ( t ) } M r r r r b) F ≡ ?, F ≡ f1 + f 2 r r c) L ≡ L0 r r r r r r r L ≡ L1 + L2 ≡ m1 ri xv1 + m2 r2 xv 2 / t ≡ 1 Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 108
  • 11. Cuaderno de Trabajo: Física I r r r d) LCM ≡ L0' ≡ L′ r r r  ≡ m1v1 + m2 v 2 / t ≡ 1 r vCM ≡ rCM m1 + m2 e) I = ¿? f) Ek del sistema de partículas / o’ ≡ CM Ek ≡ Ek,CM 1 1 Ek ,cm ≡ m1v '1 + m2v '2 2 2 2 2 cm ≡ móvil: r r r r v '1 ≡ v1,cm ≡ v1 − vcm r r r v1 ≡ v0′ / 0 + v '1 r r r v '2 ≡ v2 − vcm 1 Ek ,cm ≡ Ek − MvCM 2 2 1 1 Ek ≡ m1v12 + m2 v2 2 2 2 =√√ , t ≡ 1 g) Ek r r  h) c) – d): I - Icm≡ M rcm xrcm 1 2 f) – g): Ek – Ekicm ≡ m v cm 2 Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 109
  • 12. Cuaderno de Trabajo: Física I 4,8) Aplicación importante de sistema de partículas: Choques o colisiones. El fenómeno es muy importante puesto que nos permite acceder a conocimiento valioso acerca de, → Estructura de la materia: Experimento de E Rutherford α Modelo planetario Aceleradores de partículas: AL de Stanford, anillo del CERN (Teoría M) P P: INF n 1012 eV → Caracterización de materiales: e=√ θi=√ µ θr=√ µ : se puede conocer! → Eventos de extinción masiva, EEM Extinción de saurios. Desaparición de la especie humana: colisión con asteroide masivo para 2027. r Este fenómeno es producido por fuerzas impulsivas FI , las cuales se caracterizan por: - Ser muy intensas 103-4 r - ∆t: tiempo de actuación de los FIr del orden ∼ 10-3 a 10-4 Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 110
  • 13. Cuaderno de Trabajo: Física I Y -FI FI X Línea de colisión o impacto: x r  En la aproximación de los FI se considera la conservación del p para todo choque.  p ≡ cte   p ≡ p' Los choques pueden clasificarse espacialmente de la siguiente manera, i) Choques frontales o unidimensionales: Cuando las velocidades antes y después de la colisión se encuentran en una L. Esta línea L es la línea de colisión o impacto, Lc. v1 v2 x x: Línea de colisión o impacto ii) Choques oblicuos o bidimensionales: r Las v de las partículas en un plano, este plano es determinado por la L de colisión y cualquier otra L ⊥ a ella. r r r1 v11 y p' v2 x r r r v1 p v2 Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 111
  • 14. Cuaderno de Trabajo: Física I iii) Choques Espaciales o Tridimensionales r v s en el R3. Los choques también pueden describirse en función de las Ek involucradas, i) Choques elásticos Ek = cte → Eki ≡ Ekf ii) Choques inelásticos Ek ≠ cte → Eki = Ekf + Q; Q: forma de energía no cinética, por ejemplo energía potencial de deformación. Es frecuente introducir el coeficiente de restitución del choque, e, cantidad definida por Newton que valora las velocidades relativas antes y después de la colisión, v12 ' = −ev12 , v12 ≡ v1 − v2 Donde: e: coeficiente de restitución v12: velocidad de 1 respecto de 2 antes de la colisión, v12 = v1-v2 v '12 : velocidad de 1 respecto de 2 después de la colisión, v’12 = v’1-v’2 v '2 − v '1 e= v1 − v2 Esta ecuación valida para el choque frontal puede ser aplicada en el caso bidimensional respecto de la L de colisión o impacto, Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 112
  • 15. Cuaderno de Trabajo: Física I r r r v '1 y p' v '2 r r v '2 − v '1 v '2 x − v '1x v '1x v '2 x x e= = v1 − v2 x v1x − v2 x r r r v1 p v2 r r v1x v2 x r En los choques por lo general se miden las v s o en ciertos casos las masas, →vs =? v '1 , v '2 = ? r r 1) p = p ' → p = p ' r r r r → m1v1 + m2 v2 = m1v '1 + m2 v '2 2) Es e Ek = Ek’ o e=1o Ek = Ek’+Q 0≤e<1 1 2 1 2 1 1 v '2 − v '1 v ' − v '1x Ek = mv1 + mv2 = m1v1 + m2 v2 1 2 e= = 2x 2 2 2 2 v1 − v2 x v1x − v2 x Y r S4P12) Dos discos circulares A y B se están moviendo VA sobre una superficie horizontal lisa cuando chocan r VB según un impacto central oblicuo, como se indica A B X Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 113
  • 16. Cuaderno de Trabajo: Física I en la figura. El disco A pesa 10 kg y el disco B 6 kg . Antes del choque r r r la velocidad de A fue V A = 5i + 5j m / s y la velocidad de B fue r r r V B = - 12i + 5j m / s . Si el coeficiente de restitución para estos dos discos es 0,7, determine las velocidades de los discos después del choque y el porcentaje total de energía cinética perdida. SOLUCION: Y r VA mA = 10 r VB mB = 6 vA = (5 i + 5 ˆ ) m/s ˆ j A B X vB = -12 i +5 ˆ ˆ j e= 0,7 a) x : Lc , se analizaran los cambios del p solo en x , r r r r 1°) p ≡ p ' → p = p '/ x r r r r mA v A + mB vB = mAv ' A + mB v 'B {ˆ j } { ˆ j } ˆ j{ } { 10 5i + 5 ˆ + 6 −12i + 5 ˆ = 10 v ' Ax i + v Ay ˆ + 6 v 'Bx i + vBy ˆ ˆ j } x : 50 − 72 = 10v ' Ax + 6v 'Bx ≡ −22 v2 x − v1' x 1 = A ' 2°) e = 0, 7 = : v1x − v2 x 2 = B vBx − v Ax ' ' 0, 7 = v Ax − vBx vBx − vAx ' ' = → vBx − vAx ≡ 17 × 0, 7 ≡ 11, 9 ' ' { 5} − { −12} vBx ≡ ? ' v Ax ≡ ? ' r' → v A = v Ax i + 5 ˆ ' ˆ j ∧ vB = vBx i + 5 ˆ ' ' ˆ j Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 114
  • 17. Cuaderno de Trabajo: Física I Ek − Ek' b) x 100% Ek Ek = 1 2 2 2 1 mA { v Ax + v Ay } + mB { vBx + vBy } 2 2 2 E 'k = 1 2 { 2 2 }1 2 2 { 2 mA v ' Ax + v ' Ay + mB v 'Bx + v 'By } S4P2) El sistema que se muestra esta formado por dos cuerpos A y B, unidos por una cuerda y un resorte comprimido tal como se muestra en la figura. Todo el sistema se mueve con velocidad constante V 0 = 6 m/s sobre una superficie horizontal sin fricción y la energía potencial del sistema es 27,12 J. Si se rompe la cuerda, determine la velocidad que tiene cada cuerpo inmediatamente después de que esto sucede. Considere mA = 0,90 kg y mB = 1,36 kg. Y' V 'A A A 60° 60° V0 ' B X’ B V 'B SOLUCION: Piso horizontal liso Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 115
  • 18. Cuaderno de Trabajo: Física I V0 = 6 Epe = 27,12 v 'A =? mA = 0,9 ' mB = 1,36 v B =? r uur r r p ≡ cte : p ≡ p′ r r r r' r' r p ≡ mAv A + mB vB ≡ mAv A + mB vB ≡ p ' r EM = cte ← wFNC ≡ 0 ← FNC = N EM = E’M 1 1 1 1 EM ≡ mAv A + mB vB + E pe = mAv '2 + mB vB 2 2 A '2 2 2 2 2 Desde el CM: → v 'A , vB : Epe →Ek ' r r → p ' : p desde el CM r r r r r r r p ' ≡ 0' ← p ' ≡ MvCM → p ' = m0 ' ≡ 0 m A v 'A ≡ m B v B (l) ' → E M ≡ cte 1 1 EM ≡ 0 + E pe ≡ mAv A + mB vB ≡ E 'M (ll) '2 '2 2 2 vA ≡ ?, vB ≡ ? ' ' Calculando velocidades desde O r r r' v A ≡ vCM + v A Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 116
  • 19. Cuaderno de Trabajo: Física I r r r' vB + vCM + vB r r v A ≡ ?, vB ≡ ? S4P4) Un niño de m kg de masa se encuentra inicialmente parado sobre un tablón de M A B kg de masa y L m de longitud, como X muestra la figura. Si el niño empieza a O L Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 117
  • 20. Cuaderno de Trabajo: Física I r ˆ moverse con una v ≡ − v 0 i m/s (respecto de O) y la superficie X es lisa, determine: a) La velocidad del tablón (respecto de O. b) La posición del niño (desde O) cuando llegue al extremo A del tablón. c) La posición del tablón (punto medio del tablón) cuando el niño este en A. d) ¿Qué ocurre con el CM del sistema niño-tablón? SOLUCION: a) V -v0 M m o X m  0 ≡ MV + m(-v0) → V ≡   v0 M  b) -(v0 + V) m o’ O xA X L L ML vn / t ≡ − ( v0 + V ) → t ≡ ≡ ≡ v0 + V v + m v v0 ( M + m ) 0 0 M t: tiempo para que el niño se desplace desde B hasta A, o sea, tiempo para que el niño se encuentre en la posición xA. Calculamos dicha posición usando al tablón,  m  ML mL → xA ≡ V × t ≡   v0 × → xA ≡  M  v0 ( M + m ) ( M + m) mL L L c) De b) xo ' ≡ + ≡ { M + 3m} ( M + m) 2 2( M + m) Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 118
  • 21. Cuaderno de Trabajo: Física I d) vcm ≡ 0 S4P7) Un sistema consiste de cuatro partículas de Y igual masa “m” que están unidas por medio de barras rígidas de igual longitud “l” y de m masa despreciable. El sistema está l inicialmente en reposo sobre una superficier horizontal lisa. Se aplica un impulso I , X r como se indica en la figura, I = I i , para t r = 0. Determine: I r  a) La velocidad del CM, r . cm r b) La velocidad angular del sistema, w . SOLUCION: y m 0 x l cm r I ˆ I ≡ Ii r r a) vcm ≡ ? r FR , EXT r r r I ≡ I ≡ ∆P r r r r r r ∆P ≡ P(t ) − P (0) → P ≡ { 4m} vcm − 0 r r r r ∆P ≡ { 4m} vcm ≡ I → r vcm ≡ I 4m Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 119
  • 22. Cuaderno de Trabajo: Física I r r b) w≡? r r r dL r ∆w CM: τ R ,ext ≡ ≡ Iα ≡ I dt ∆t r r r r ∆t → 0 τ R ,ext ∆t ≡ ( F lk ˆ)∆t ≡ ( I )l ≡ I ∆w (Problema escalar) { ( Fl )∆t ≡ ( F ∆t )l ≡ I l ≡ 4ml 2 } { w − 0} → w≡ I 4ml S4P11) Una bala de masa m y velocidad v pasa a través de la esfera de un péndulo de masa M saliendo con una velocidad v/2. La esfera pendular cuelga del extremo de la cuerda 0 de longitud l. ¿Cuál es el menor valor de v para el cual la esfera complete una l circunferencia? v v 2 SOLUCION: r r r Por conservación del L debido a que el τ R ,ext ≡ 0, r uur L ≡ cte v L ≡ mlv ≡ L ' ≡ MlV + ml 2 Asumiendo que la esfera adquiere una velocidad V inmediatamente después.  r uur v   p ≡ cte : mv ≡ MV + m , ojo : IDEM   2  Por conservación de la Energía. Igualando EKA ≡ E pgB , B Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 120
  • 23. Cuaderno de Trabajo: Física I l V A M 1 EKA ≡ mv 2 ≡ E pgB ≡ mg (2l ) → v ≡ 4lg 2 Con lo cual para que la esfera pueda completar la vuelta se requerirá, V > 2 gl r uur , y conjugando esta condición con la ecuación que se desprende de L ≡ cte , m mv v ≡ MV → V ≡ 2 2M mv 4M → > 2 gl → v> m gl 2M S4P10) Una granada de masa M está cayendo con una velocidad v0, y se halla a una altura h, cuando explota en dos fragmentos iguales que inicialmente se mueven horizontalmente en el sistema-CM. La 2 explosión tiene un valor Q igual a Mv0 . Determine los puntos donde los fragmentos chocarán con el suelo con relación al punto directamente debajo de la granada en el momento de la explosión. SOLUCION: y M/2 M/2 h M -v’ v’ v0 CM CM: x0 x R x0 P r r M  M  p' ≡ 0:0 ≡   v1 '−   v2 ' → v1 ' ≡ v2 ' ≡ v '  2   2  1 M  1 M  M Q ≡ M v0 ≡  2  (v ') +  2  (v ') ≡ 2 (v ') 2 → v ' ≡ 2v0 2 2  2 2  2 Ahora, el tiempo de movimiento de los fragmentos, t, Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 121
  • 24. Cuaderno de Trabajo: Física I v y ( 0 ) ≡ −v0  y ( t ) ≡ y ( 0 ) + v y (0)t − 5t 2  en el eje y el CM realiza MRUV y ( t ) ≡ 0  0 ≡ h − v0t − 5t 2 y ( 0 ) ≡ h  → 5t 2 + v0t − h ≡ 0  −v0 ± v0 + 20h 2 t1,2 ≡ 10 v0 + 20h − v0 2 t≡ 10 Con lo que,  v 2 + 20h − v   0 xR ≡ x0 − 2v 0t → xR ≡ x0 − 2v 0  0   10    y  v 2 + 20h − v   0  xR ≡ x0 + 2v 0t → xR ≡ x0 + 2v 0  0   10    ¿? Como seria si se analizara desde O r O : v1 ≡ v ' i − v0 ˆ ˆ j r v2 ≡ −v ' i − v0 ˆ ˆ j Por conservación de la energía, 1 M 1 2 Mv0 + Mv0 + Mgh ≡  2 2 2 2 { v ' 2 + v02 } + M gh +  1 M { v ' 2 + v02 } + M gh 2  2 2   2   3 M 2 M v0 ≡ 2 2 { v ' 2 + v02 } → 2v02 ≡ v ' 2→ v ' ≡ 2 v0 … Lic. Percy Víctor Cañote Fajardo 122